Aquest disc de Santos Puertas és el fruit de més de 20 anys de trajectòria musical, de l’exili voluntari que neix l’any 2012 als Estats Units (a la ciutat de Dallas, TX) i el retorn l’estiu de 2018 al poble que el va veure néixer, Sant Just Desvern.
El disc està gravat íntegrament al Flour Mill Factory Studio de Dallas, situat en una antiga fàbrica de farina –edifici històric de la ciutat– reconvertida en apartaments que atreuen un bon nombre d’artistes locals.
Reo Casey, l’enginyer de so, va trobar la Collins 212A, una consola de gravació a vàlvules dels anys 50 que ja feia servir Sam Phillips a la Sun Records a Memphis. Després de reparar-la i posar-la a punt, va aconseguir gravar aquest so tan delicat, acústic i meravellós que necessitaven els temes del disc.
Són deu composicions, quatre de les quals són poemes musicats (dos de Pablo Neruda, un de Salvador Espriu i un d’Apel•les Mestres). Pel que fa a la resta, es tracta de cinc temes amb lletra i música original més una versió sobre un tema de l’argentí Roque Narvaja.
Els poemes ‘La Princesa del Iang-Tse’, ‘La Barca’ ‘No lo había mirado’ i ‘Niña morena y ágil’ van ser musicats quan Santos tenia tan sols 17 anys i per primera vegada han estat arranjats i gravats pel mateix músic. La resta de temes propis –‘Mandylin’, ‘Poble’, Maria’s Farewel’, ‘Heart of Stone’ i ‘Triple Uma’– estan impregnats de cultura i música americanes, que és, en definitiva, l’experiència viscuda aquests anys a l’altra banda de l’Atlàntic. La versió del tema de Roque Narvaja, la va escoltar per primera vegada de les mans de Cece Giannotti i Joan Vinyals i de seguida Santos es va enamorar de la cançó.
Santos enregistra per primera vegada amb el banjo, l’harmònica i el lap steel, que donen als temes la personalitat i sonoritat desitjades pel músic sanjustenc.
Sense premeditació per part de l’artista, aquest és un disc conceptual. Tres cançons en català, tres en castellà, tres en anglès i una cançó en els tres idiomes (‘Triple Uma’, cançó de bressol dedicada a la seva filla) fan que el disc giri entorn del número tres. Casualment, la seva filla és nascuda el dia tres del tercer mes de l’any.
L’honestedat de les cançons i la interpretació, juntament amb una producció molt acurada i minimalista, comporten que aquests temes connectin directament amb el cor i l’ànima de l’oient.
Per primera vegada en Santos es despulla de totes les possibles etiquetes i utilitza els seus recursos musicals de manera exquisida, per connectar així amb el seu vessant de cantautor i compositor que havia estat soterrat a les arrels de la música americana.